Democracia made in PSC

La il.lustre membre del PSC Maria Geli afirma que un referendum d'autodeterminació devalua la democracia paralamentaria

Geli: “Un referèndum d'autodeterminació devaluaria la democràcia parlamentària”

Ves per on estem d'acord en una cosa. No cal un referendum per a assolir la independència. Només una majoria parlamentaria que aposti fermament per declarar unilateralment que som un estat independent. Ja va sent l'hora de tallar el cordor umbilical i començar a caminar solets pel mon.

Però la Sra. Geli i molts d'altres, tant del PSC com d'altres partits, no estan per la feina d'atendre les demandes de la societat civil. No fos cas que tinguessim massa iniciativa propia. La seva tasca és ben clara. Mantenir l'statu quo. Fer tot el possible per a que res canviï. Tant apoltronats com estan no volen pas perdre les seves qüotes de poder. Però se'ls acaba el temps.

La veritat és que la superioritat moral amb que el PSC ens vol vendre el seu model és una gran bufetada a la nostra democracia. No en va ells varen ser els impulsors d'una estratègia que ha permès la seva successió a nombrosos òrgans de govern. El més clamorós l'ajuntament de Barcelona. Des de 1979 fins a l'actual 2010 tots els alcaldes que ha tingut BCN han estat del PSC. Tres decades ni més ni menys. Però com s'ha pogut gestar aquesta situació? Doncs bé un bon dia l'alcalde Narcís Serra va ser nomenat ministre de defensa pel Sr. Felipe González. Narcís Serra va ser succeït sense haver estat escollit per a ser alcalde per Pasqual Maragall. Va gaudir de tot un any de franc per currar-se les municipals següents.

I si va funcionar una vegada perquè no intentar-ho unsa segona? Així quan el Sr. Pasqual Maragall es va cansar i se'n va anar al seu sabàtic Romà, coi com m'agradaria això de fer un sabàtic, ens va endollar el seu escollit, el carismàtic Joan Clos. Aquest va gaudir de dos anyets de franc per currar-se les següents municipals.

Coi, l'invent funciona tant bé que no ja cal que la gent decideixi qui ha de ser el proper alcalde. A mitja legislatura plego i endollo el meu dofí, amb la inercia del govern ja serà degudament elegit a les següents municipals.

L'invent era tant bo que ens ho van colar un tercer cop. Així quan els pixats dels turistes van començar a arrivar als turmells del Sr. Clos aquest va ser cridat a gestes més elevades al primer govern de ZP. Que coi deu saber un especialista en anestèsia d'industria, comerç i turisme? Els camins de la política són incomprensibles.

El final de la historia ja el coneixeu. Clos va ser succeït per l'il.luminat Jordi Hereu a mig mandat sense que els electors hi poguessim fer res. Altra cop els estràtegues del PSC s'havien sortit amb la seva. El Sr. Hereu va disposar d`un anyet per la cara per donar-se a conèxer i guanyar les següents municipals. Sembla ser que el Sr. Hereu no acabarà de ministre i que no queden més dofins a la recamara. Però mai se sap. Si ha funcionat tres cops bé ho podrien probar una vegada més.

Hi aquesta és la democràcia entesa pel PSC de la Sra Geli. Fer tot el possible per a perpetuar-se a tot els organs de poder. Impedir que la societat pugui decidir directament quins han de ser els seus representants. Si seguim deixant aquestes decisions en les seves mans mai podem evolucionar cap a una democracia més directa i propera.

Aquests Srs. del PSC, de CIU, del PSOE, del  PP porten trenta anys aplicant una anestèsia molt efectiva. És el moment de dir prou. Ja és hora de despertar-se. D'agafar les regnes del nostre futur i recuperar el dret a decidir.