Fites importants per assolir la plena sobirania-II

10 de Juliol de 2010: El somni de la Catalunya imaginaria

Segons la Sra. Alicia Sanchez Camacho el 10 de Juny vaig realitzar un viatge astral a la Catalunya imaginaria. Segons aquesta senyora no es gens normal, ni representatiu que en ple més de Juliol enlloc d’anar a la platja o de rebaixes prop d’un milió de Catalans es concentressin pels carrerrs de Barcelona per manifestar que som una nació i que poc ens importa el que hagi de dir el TC sobre la qüestió. En aquest viatge al país de les PPmeravelles vaig estar completament envoltat d’estelades i en cap moment vaig experimentar que estiguessim plorant per la retalledeta de l’estatutet. Ben al contrari, la gent estava ben contenta de manifestar el que realment som, una nació amb pretencions d’esdevenir plenament sobirans.  

I es que la camisa que Espanya ens ha teixit se’ns ha fet ja massa estreta i està ja ben gastada. No oblidem que mentre aquí demanavem l'autonomia pels vols del 77, ni a la Rioja ni a Murcia sabien de que carai estavem parlant. I el final ja sabem com ha acabat tot plegat. Amb la creació d’un estat amb 17 autonomies amb l’única finalitat de dil.luir les nacions històriques d’Euskadi i Catalunya. Molt bona jugada a càrrec del PSOE amb el vist-i-plau dels nostres respresentants del PSC. I mentrestant el Sr. Montilla apel.lant a la seva socia de partit, la capitana Chacón que faci pedagogia per les espanyes. No cal. Ja sabem de quin peu calça aquesta senyora. A més a més, el camí de la pedagogia ja s’ha esgotat. A Espanya ni ens entenen ni entendran mai. Els Catalans només som una anomalia que cal extirpar i per això ja tenen un tribunal de l’inquisisió per fer-ne la feina bruta. No entenen res de res. Neguen el que som tot esperant que així el problema desapareixerà. Com ZP, negant que hi havia una crisi de cavall durant dos anys fins que ha rebut una bona patada al cul a càrrec d’Obama i Merkel. Cal que tinguem ben clar que d’ara en endavant si volem mantenir l’esperit d’aquest 10 Juliol  cal que apostem clarament per un canvi politic que permeti que això sigui possible. No podem seguir regalant els nostres vots a partits subjugats a la matriu espanyola. Només podem recolzar aquells que clarament manifestin que treballaran per a assolir la plena sobirania de la nostra nació.

I ja per acabar us deixo amb una perla de la trinca:

Que mai no falti alegria

la verisó original ja té uns quants anyets però està plenament vigent. Si ens seguim conformant amb les engrunes durant trenta anys més ho tindrem ben fotut.