Després del fracàs del debat de l'estat de la nació amb els diputats del PSC acatant la disciplina imposada per ZP. Després de la foto de rigor de'n Monti amb ZP. Després que el Sr. Blanco anunciés una retallada d'infrastuctures sense que els catalans puguem dir ni piu de si es convenient o no pel nostre desenvolupament econòmic. El més de Juliol encara ens tenia preparat un plat fort. L'abolició de les curses de braus.
Impossible abstreure's del debat de confrontació entre l'Espanya, i també la Catalunya, rancia i el sentit comú d'una societat civil sensible al sofriment. Impossible fer-ho passar com a un debat exclusivament animalista.
No obstant el 28 de Juliol de 2010 va ser un gran dia pel nostre país. Va ser un dia en que varem veure la democracia en acció i les coses es van fer bé. Cap formació política s'hauria atrevit a proposar l'eliminació de les curses de braus dins del seu programa electoral. Haurien dit que això ara no toca. Que no hi ha demanda. Però resulta que un grup de ciutadans va creure que si que tocava parlar d'això i va treballar amb esforç per a reunir prous signatures per a presentar una Inicaitiva Legislativa Popular al Parlament de Catalunya. Ens manca cultura democràtica i la ILP ha estat un sotract agradable. Resulta que si que hi habia demanda i ha obligat als partits polítics a posicionar-se sobre un tema tabú i espinós.
Les meves felicitacions a Iniciativa i ERC per donar suport a la ILP. A CIU per donar llibertat de vot als seus membres. Hi ha coses que s'han de votar amb el cor i no dins la rigidesa de la disciplina de partit. Decebedora la posició majoritaria del PSC i la del nostre President. Doncs el Sr. Montilla és el president de tots els catalans, pro-taurins i no taurins i crec que s'hauria d'haver abstingut. Ens va sortir amb la cançoneta gastada de que prohibir és lleig. Bé que s'ha prohibit dur el burka, conduir a més de 80 km/h prop de BCN i tot un seguit de coses més. Viure en societat implica posar límits a les nostres llibertats individuals i per tant aquest argument es cau pel seu propi pes. Però el més decebedor va ser veure com la majoria de diputats del PSC s'enrocaven dins la disciplina de partit. Només uns pocs van estar a l'alçada i per una vegada van votar amb criteri propi. Van estar a l'alçada dels seus votants i de la societat. Moltes gracies a tots ells perquè per una vegada la disciplina de partit no ha engegat a dida la voluntat d'una societat civil madura.
Estic convençut que en un estat Català lliue i plenament sobirà les ILPs i altras formes de democràcia directa i participativa seràn tan habituals com anar a cercar el pa cada matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada