Els pares de la criatura, ho sigui el PSC, ens parlen de federalisme com la solució màgica per a l’encaix de Catalunya dins la quimèrica Espanya plural. A dia d’avui encara no he comprès que coi volen dir. Mai he sentit una explicació convincent del que entenen per federalisme. Per a mi això no és més que una estratègia per a confondre el personal i desviar l’atenció del focus sobiranista. Divideix, crea confusió i venceràs.
Quants federalistes hi ha al PSC? Pocs diria jo. Quants al PSOE? Probablemet cap. Quants al PP? Ben segur que cap. I quant ha estat mai Espanya un estat federal? Però si el TC acaba de sentenciar per activa i passiva que la unitat d’Espanya és sagrada. Tot plegat fa riure.
I que carai és un estat federal? Podriem buscar un referent a europa? Bé doncs hi ha un llogarret anomenat Suïssa que resulta ser l’estat federal més antic del vell mon.
L’antiga confederació Suïssa neix al segle XIII, mentre que l’estat federal actual, la confederació helvètica, es constituiex a mitjans del segle XIX inspirada pel model federal americà. La constitució suïssa aprobada al 1848 és de fet una de les més antigues del mon occidental. En l’actualitat Suïssa està formada per 26 cantons. Però no sempre ha estat així. El cantó de Ginebra va sol.licitar el seu ingrés pels vols de 1815 mentre que el cantó de Jura és el de creació, i resalto la paraula creació, més recent. Jura és un cas ben curiós. La regió de Jura, francòfona i catòlica va quedar englobada dins el cantó de Berna, germànic i protestant pels vols de 1815. Això va crear un cert malestar que es va acabar ressolent pacíficament i democràticament el 1979. Vaja que en un estat federal un pot demanar lliurament unir-se’n, com Ginebra. O bé una regió d’un cantó es pot constituir com estat independent i demanar posteriorment la seva adhesió a la federació. Vaja igualet que aquí. Tos els cantons tenen la seva constitució, el seu parlament, govern, sistema judicial i un elevat grau d’independència. Poc m’imagino un ginebrès ficant-se en els assumptes d’un zuriquès. Malgrat ser un estat plurilingüe cal dir que als cantons germànics la llengua vehicular a les escoles és l’alemany suís. Igualment, als cantons francòfons la llengua vehicular és el francès mentre que a Ticino és l’italià. Suïssa a part de fer una gran xocolata i fenomenals formatges és l’exemple més bestia que tenim de democràcia directa. Els suïssos passen més temps votant referendums que fent fondues. Vaja que el nostre intent de consulta sobre la reforma de la diagonal, a part d’absurd, no li arriba ni a la sola de la sabata a un dels païssos més democratitzats del mon. I per acabar-ho de rematar, ni la mateixa constitució Suïssa se'n salva de ser modificada si la societat civil ho demana. Repeteixo, igualet que aquí.
M’agradaria pensar que quan alguns personatges del PSC agafen el micro i deixen anar el mot federalisme amb tant entusiasme estan pensant precisament en aquest modèlic estat federal. El més antic i proper geogràficament a la nostra nació podria ser un clar referent.
Malauradament pero no crec que sàpiguen ni es creguin res del que diuen. Com ja he comentat abans mai he sentit cap líder del PSC exposar quin és el seu model d'estat federal i com encaixa aquest dins el model unitari espanyol.
Simplement ens intenten vendre la xocolata del lloro. Una altra estratègia per a diluir les nostres aspiracions sobiranistes. Si us plau no us deixeu pendre més el pèl pel federalisme del PSC. Una gran mentida digne del prestidigitador ZP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada