No ens deixem enredar amb les foteses del PSC. Han tingut més de trenta anys per explicar quin és el seu model federal. No ho han fet mai. Perquè el seu model es reduiex a l'estat de les autonomies actual i res més. En un estat federal cada estat té plenes competències lingüístiques, educació. sanitat, infrastructures, legislatives, fiscals i judicials. En un estat federal cada estat té plena sobirania per a legislar i convocar referendums sense el tutelatge del TC. En un estat federal cada estat manté una relació bilateral amb el govern federal. Això és així a l'estat federal més antic d'europa, altrament dit Suïssa, que enguany ocupa el primer lloc en competitiviat del mon.
El Sr.Montilla ens adverteix de la fractura social que suposaria l'invent de la independència. Altra cop ens amenacen amb el llop de la caputxeta. El fet que una societat com la nostra hagi accepat sense cap problema que una persona nascuda a Cordova pugui ser el nostre president indica el grau de maduresa de la nostra societat civil.
El Sr. Montilla ens adverteix de la inviabilitat d'Espanya sense Catalunya. Inviabilitat ? I és clar que si. L'Espanya tal i com la coneixem desapareixeria. El cafè per a tothom, la barra lliure, les autovies sense peatges. Jo no vull formar part d'un estat que malbarata els nostres impostos en construir reproduccions de la porta de Brandenburg i ens escatima inversions en infrastructures cabdals per al nostre progrés.
Deixem-ho clar. La via constitucional i estatutaria està morta. Han fet falta trenta anys per a adonar-nos. Ara cal llevar-se i recòrrer amb llibertat el camí cap a la idenpendència.
Que vareu sentir el 10 de Juliol? Tristesa? No vaig pas veure ningú plorant al meu voltant per l'estatutet retallat. Ans el contrari. Tothom, grans i no tan grans, estava content de manifestar el seu sentiment nacional. Orgullós de formar part d'un col.lectiu pacífic i cívic capaç de grans proeses.
No hem de deixar que aquesta flama s'extingeixi. Si el 28 de novembre tots els que varem viure aquella experiència única anem a votar sense por, amb el cor, amb plena llibertat. Si aquell dia votem per una opció sobiranista podriem canviar el destí del nostre país.
No és impossible. Només depèn de nosaltres.
